Per introduir la comunicació assertiva hem llegit el conte del triple filtre de Sòcrates. Es tracta d'un conte interessant que parla sobre un mètode que utilitzava (fa més de 2000 anys) el filòsof Sòcrates per filtrar les xafarderies.
Quan parlem d'algú que no està present hem de saber posar-nos en el seu lloc. Quants malentesos causen comentaris sobre els altres que simplement vénen de suposicions?
Un dia, un conegut es va trobar amb el gran filòsof i li va dir:
― Saps què he sentit sobre el teu amic?
―Espera un minut ― va replicar Sòcrates ―. Abans de dir-me res, voldria que passessis un petit examen. Jo l’anomeno l’examen del triple filtre.
―Triple filtre? ―va preguntar l’altre.
―Correcte ―va continuar Sòcrates―. Abans que continuïs, pot ser una bona idea filtrar tres vegades el que em vols dir. És per això que l’anomeno “l’examen del triple filtre”. El primer filtre és la VERITAT: Estàs completament segur que el que em vols dir és cert?
―No ―va contestar l’home―, en realitat només ho he sentit i…
―Bé ―va dir Sòcrates―, llavors realment no saps si és cert o no. Ara permet-me aplicar el segon filtre, el filtre de la BONDAT: És alguna cosa bona el que em vols dir del meu amic?
―No, al contrari…
―Llavors, vols dir-me alguna cosa dolenta d’ell, però no estàs segur que sigui certa. Però encara podria voler sentir-ho, perquè queda un filtre, el filtre de la UTILITAT: Em servirà d’alguna cosa saber el que em vols dir del meu amic?
―No, la veritat és que no.
―Bé ―va concloure Sòcrates―, si el que vols dir-me no és cert, ni és bo ni m’és útil, perquè hauria de voler-ho saber?
Una gran lliçó. M'ha fet pensar en la nostra permanent i inútil necessitat de jutjar als altres.
ResponderEliminar