jueves, 17 de noviembre de 2011

CONTE GAMBIÀ

La setmana passada, a classe de 4tA, l'Ibrahim ens va explicar un conte gambià escrit per la seva mare. Un conte preciós que parla sobre la tolerància.
Quantes vegades traiem conclusions, quan hauríem d’observar millor? Quantes coses no són exactament com pensem sobre les persones?
Ibrahim, moltes gràcies per compartir amb tots nosaltres aquest conte tant emotiu!!



LA DONA QUE TENIA UN SOL ULL


Aquesta història, una mica trista, va passar a un poble de Gàmbia on els nens i les nenes juguen pels carrers sense cotxes ni fum. Un d'aquells nens tenia una mare amb un sol ull i el seu fill sentia vergonya de la seva mare. Alguna vegada li havia preguntat què li havia passat però ella mai li va explicar res.

Un bon dia, quan la mare i el seu fill estaven comprant se'ls van apropar un grup de nens que van dir:
- Mireu, és la dona d'un sol ull!! Que lletja!!
Avergonyit, el nen va decidir marxar de casa seva. Amb el temps es va casar i va tenir 4 fills.

Durant aquest temps la seva mare, que s'havia quedat molt trista, es va assabentar que el seu fill  i els seus néts vivien a Banjul. Així doncs, va decidir anar a veure'ls. Quan, per fi, va trobar la casa on vivia el seu fill, va picar a la porta. En poc temps, van aparèixer 4 nens petits que, immediatament, es van posar a plorar. Tot seguit, va sortir el seu fill i va recriminar a la seva mare que havia espantat els seus fills i li va dir que marxés d' allí, que no volia veure-la mai més. La mare, tota plorosa i plena de tristesa, va tornar a casa i, com que ja era velleta, es va posar molt malalta.



Al cap de 3 setmanes, el seu fill va haver de passar per la ciutat on vivia la seva mare per trobar-se amb uns amics de l'escola. Va ser així com es va assabentar per una veïna que la seva mare estava molt greu. Va ser llavors, quan es va adonar que potser no havia actuat bé i va voler atansar-se a casa de la seva mare per veure-la però, quan va arribar, ja era massa tard. La seva mare estava morta.


Una veïna li va donar una carta que la seva mare havia deixat per a ell. El nostre protagonista va agafar la carta i se la va llegir:

Estimat fill,

Moltes vegades m'has preguntat què havia passat amb l'ull que no tenia i jo mai vaig voler dir-te la veritat però avui t'ho he de dir. Jo vaig néixer amb dos ulls però quan tú eres molt petit vas tenir una infecció i vas perdre un ull. Jo vaig decidir donar-te el meu perquè poguessis veure el món amb dos ulls i perquè ningú et tractés malament.

Espero que a partir d'ara respectis a tothom tal i com és i no t'oblidis mai d'estimar als teus fills igual que jo ho vaig fer amb tu.

Un petó de la teva mare.

8 comentarios:

  1. Un conte preciós... no m'extranya gens que les persones amb sensibilitat es quedin bocabadades.

    Vaig tenir l'oportunitat de donar l'enhorabona a la mare de l'Ibrahim quan vam tenir l'ocasió de reunir-nos fa unes setmanes, així com també de donar-li una forta abraçada a l'Ibrahim l'endemà.

    Sé que no ho estan passant gaire bé a casa i des d'aquí voldria enviar-los molts ànims. Passarà... recordeu que fins en el núvol més obscur hi ha un fil de llum.

    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  2. M'encanta aquest conte, és molt bonic i ens dóna una gran lliçó!! Esperem poder publicar més contes o històries com aquesta que surtin de la nostra escola, podem fer grans coses! Moltes felicitats a la mare dels germans Cham!
    Molts petons a tots!!

    ResponderEliminar
  3. M'ha tocat el cor. És molt maco i enriquidor per a tots compartir aquestes històries. Enhorabona per la iniciativa!

    ResponderEliminar
  4. Moltes gràcies sou unes professores molt
    amables.
    Miraré de buscar i preguntar a la meva mare
    si té més llibres que Ha escrit.

    MOLTES GRACIÉS HA TOTES !!!!!!!!!!!!!

    ResponderEliminar
  5. Som la Fatima, la Samira i la Chayma a nossaltres ens ha agradat molt quan el Ibrahim
    va llegir la carta.
    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  6. M`ha agradat molt que el Ibrahim ens expiqués aquest conte !!

    ResponderEliminar
  7. No nomes m`ha agradat la carta si no tambe m`ha
    agradat el conte . Jo us portaré un conte marroquí hi despres si la mar amb deixa us el llegiré . `Moltes gràcies.

    ResponderEliminar